12 de febrer 2007

“TEORIA DE LA RELATIVITAT”

De vegades la vida s’entossudeix a demostrar-nos que té cops amagats. I el que nosaltres crèiem el pitjor dels desenllaços, resulta que més endavant es converteix en una gran sort. Per exemple, en un cert moment es va dir que Empúries seria la ruïna de l’Escala, perquè la troballa de restes arqueològiques en uns terrenys situats a primera línia de mar, no permetia la construcció d’uns quants xalets, amb tot el que representaven: feina i benefici econòmic. Doncs bé, el temps ha demostrat a tothom, que la conservació dels jaciments arqueològics d’Empúries ha representat un gran potencial per al desenvolupament futur del municipi, pel turisme cultural que atrau. Avui els jaciments reben milers de visitants, i constitueixen un potent motor econòmic per l’Escala, un element clau per a una vila que troba la seva principal font d’ingressos en el turisme.

Així doncs, davant d’aquesta experiència podríem dir que tot és relatiu, perquè amb el temps la situació ha canviat. Però aquest no és l’únic cas, sinó que en podríem posar més exemples, com ara l’illa interior que hi ha entre els carrers Santa Màxima, Masferrer i Ave Maria. Una superfície no edificada al centre de la vila, que en el seu moment es va pensar que era un espai perdut, malaguanyat, perquè no s’hi podien fer habitatges. En canvi avui ha esdevingut una important reserva de sòl, que s’endinsa en forma de cunya en el nucli antic, i que pot esdevenir el futur pàrquing (soterrat, o no), o una plaça pública en superfície.

Seguint aquesta particular “teoria de la relativitat” podríem parlar dels terrenys de les bateries de la Clota, que durant molts anys han estat en mans de l’exèrcit. Abans van ser expropiats als seus anteriors propietaris, per convertir-se en una important quantitat de sòl sense cap ús urbanístic. Ara, després que la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, hagi anunciat que el seu ministeri els comprarà per donar-los un ús social, per fer preservació del medi ambient; aquesta àrea donarà un gir de 180 graus, perquè podrà esdevenir un important espai de natura en l’estructura del municipi de l’Escala.

Tot això ens ensenya que de vegades la vida converteix els riscos en oportunitats, que és capaç de transformar un aspecte negatiu en un altre de positiu.

Encara que sigui a través de la premsa, que no hi hagi hagut cap deferència telefònica, estem contents de conèixer la notícia, perquè amb aquesta operació de compra, cada cop està més propera la transformació dels antics terrenys militars, en el projecte que hem estat treballant, de forma silenciosa, des de l’Ajuntament. Una iniciativa que també vol donar un ús social al parc de les Planasses. Però no tot estarà fet, per exemple encara està pendent la solució del camí de ronda litoral, tot i que ja fa temps que s’ha convingut amb el ministeri de Medi Ambient que serà ell qui s’encarregarà de l’adquisició de la totalitat dels terrenys.

Finalment, després del difícil i llarg procés d’obtenció d’aquesta superfície, les bateries de la Clota, que per a més complicació tenien (i tenen) propietaris reversionistes; passaran a ser de propietat d’una altra administració pública, que esperem li pugui proporcionar una solució àgil a més curt termini.

Si el futur parc de les Planasses té una superfície aproximada d’uns 400.000m2, l’Ajuntament ja disposa de les dues terceres parts, uns 240.000m2. Segons la previsió del planejament uns 18.000m2 estan previstos per equipaments públics i uns 15.000m2 seran urbanitzables. Aquest serà un espai lliure de grans dimensions, i el Consistori de l’Escala té la voluntat de convertir-lo en parc urbà.
Després de moltes i discretes converses amb el ministeri, finalment els esforços han donat els seus fruits i el nostre municipi podrà recuperar una part important del seu territori per destinar-la a un parc per a totes les edats. Els contactes amb Madrid estan molt a prop de possibilitar un conveni de col•laboració per fer possible la gestió d’aquest espai. Un acord que permeti el manteniment i l’ús públic de la zona, respectant totes les premisses de la intervenció mediambiental.

Així doncs aprofitant aquesta “teoria de realitat”, ara cal fer una recuperació ben emblemàtica d’aquest espai que fins ara no tenia una gestió racional. Per això és molt important el disseny que se li doni a aquest parc de clara inspiració mediambiental. Caldran uns accessos respectuosos amb la natura, una il•luminació justa (que no contamini), bancs, papereres, camins més o menys establerts, i un centre d’interpretació de la flora i la fauna.
Al mateix temps aquest projecte es podria complementar amb alguna pinzellada literària, com s’ha fet amb els aiguamolls de l’Empordà, a l’estil dels parco letterario italians; on hi tinguin cabuda itineraris culturals relacionats amb els nostres millors artistes, activitats recreatives, performances, petites obres de teatre... i un punt d’informació per trobar-ho tot. Un espai en què la natura obri la porta a les persones.

Article publicat a Diari de Girona el diumenge 11 de febrer.

2 comentaris:

oscar.euautosh ha dit...

M'agrada!!!
Òscar Ventura i Moriscot

josep maria guinart ha dit...

Moltíssimes gràcies! Això m'engresca a seguir endavant, a anar a més amb el bloc!