22 de febrer 2008

El verd no és un monocultiu d’esquerres


La preocupació pels temes ecològics, el canvi climàtic, la biodiversitat, els residus desaforats, o les energies renovables, entre d’altres, no és exclusiva de l’esquerra nominal, de l’esquerra de disseny, de l’esquerra de saló. Ni de bon tros! En alguns moments sembla que aquests partits s’irroguin de forma exclusiva i excloent, com si la defensa, o l’argumentació de qüestions ambientals es tractés d’un monopoli comercial en el seu poder. I no és això!

Moltes altres opcions polítiques tenen el medi ambient entre els seus continguts programàtics i en els seus idearis conceptuals. Probablement no varen néixer amb “la qüestió verda” com a element nuclear del seu manifest constitucional –perquè quan varen ser fundades aquesta qüestió no era preocupant–. Però amb el pas dels temps han anat incorporant qüestions mediambientals entre els seus punts més destacats, de forma substancial i prioritària, tant –per no dir més– com els tradicionals partits autodenominats “verds”. I aquest és, sens dubte, el cas de la federació de Convergència i Unió.

A Suïssa –on les últimes eleccions al Consell Federal, assimilables a les nostres generals, varen tenir una participació del 42% –, mes enllà del ja tradicional partit dels verds, va irrompre en els darrers comicis una nova força, els “Verds Liberals” (Die Grünliberalen). Aquest és un partit de centre que ha obtingut tres diputats, i que té com a prioritat una economia social de mercat, i una intervenció mínima i controlada de l’Estat per corregir les disfuncions del mercat. És un partit conservador, però no retrògrad, que postula per davant de tot un gran respecte per la persona (enlloc de fer-ho per l’Estat).

Die Grünliberalen és un partit acabat d’estrenar que posa en evidència que els temes ecologistes es poden abordar perfectament des d’una opció política que no sigui estrictament d’esquerres.

Suïssa és un país de paisatge variat –llac, plana i muntanya–, com nosaltres –mar, plana i muntanya–, i amb d’altres punts en contacte com ara una vocació industrial i terciària (turisme), el plurilingüisme convivencial, la democràcia directa, un país de pas i amb immigració assumida de forma integradora... La Confederació Helvètica i Catalunya són dos països en què el medi ambient i el paisatge hi tenen un pes important. I un canvi en el clima i en els comportaments hídrics els pot afectar molt.

A banda de la situació suïssa, a casa nostra també tenim partits de centre preocupats pel medi ambient, encaminats a la planificació a mig i a llarg termini d’aquest tema, i per això incorporem amb contundència propostes ecològiques en els nostres programes. Si les urnes diuen que els podem desenvolupar directament, no caldrà que hagin d’aparèixer partits com el Die Grünliberalen, perquè nosaltres, i estic parlant de Convergència i Unió, representem amb intensitat i convicció aquests principis.
Una mostra d’aquesta preocupació és el decàleg de propostes medi ambientals que jo mateix he dissenyat per les comarques gironines. Deu projectes que defensaré a Madrid si resulto escollit senador en les properes eleccions generals. Unes propostes que vetllen per la bioversitat, l’autonomia energètica, el medi ambient i el nostre entorn.

Cap comentari: