13 de febrer 2008

Energia autosuficient i parc eòlic mar endins


Possiblement l’autosuficiència sigui l’estat ideal. No dependre de ningú, sobretot en matèria d’aigua i d’energia, dos recursos bàsics pel benestar de la nostra societat i que no estan exempts de debat. Per una banda l’energia obtinguda a partir de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas), algun dia s’acabarà perquè són recursos limitats, i en la seva transformació inevitablement desprenen CO2 i altres gasos contaminants que afavoreixen l’efecte hivernacle.

Pel que fa a l’aigua Girona podria ser autosuficient si no se’n desviés del Ter a Barcelona, però en aquesta ocasió “ens roben la cartera”, “de bon rollo”. Amb els cursos i cabals fluvials que hi ha al nostre territori (Muga, Fluvià, Ter,i Tordera) en faríem prou si no ens sostraguessin aquesta riquesa líquida. Sense aquesta redirecció del curs natural i fent un ús racional i eficient de l’aigua... potser en sobraria i tot. Però sigui com sigui cal buscar solucions estructurals per sempre, i portar l’aigua del Roine, de fet la quantitat que es proposa aportar a les nostres terres representa tant sols un 0,4% del cabal que aquest riu llença al mar.

L’energia elèctrica és un altre subministrament amb el qual hauríem de tendir a ser autònoms. Ara per ara no en som i aquest és un dels arguments que la MAT, la línia de Molt Alta Tensió, utilitza en el seu favor. Aquest és un punt que està emmascarat pels interessos de la gran conurbació, de Barcelona i de més avall, qui sap si fins al Marroc.

La combinació idònia de fonts energètiques a la demarcació de Girona ens hauria de dur a mig termini a l’autosuficiència i, evidentment, la sostenibilitat, defugint l’energia produïda a partir de combustibles fòssils, i apostant per energies renovables d’origen hidràulic, fotovoltaic, i eòlic, entre d’altres.

Una opció sostenible, i no contaminant, és l’eòlica, que també ens condueix a la suficiència energètica de les comarques gironines i que es pot dur a terme en un àmbit on no generi al•lèrgia paisatgística, al mar. L’energia eòlica marina es genera de la mateixa manera que la terrestre, gràcies a l’aplicació de la força del vent. La diferència rau en la ubicació dels aerogeneradors. El cost de la instal•lació al mar, per raons obvies, és superior, però té una vida útil més llarga. El cost de la producció és el mateix que el de l’energia eòlica terrestre, i d’altres renovables.

Un parc eòlic marí se situa mar endins, dins els límits de la plataforma continental, de manera que no és visible des de terra. Els molins marins de Dinamarca (pionera en aquesta energia renovable) estan emplaçats a 20 quilòmetres de la costa, que és gairebé la distància que separa l’Escala de Figueres. Aquesta és doncs una alternativa que no provoca impacte visual, sorolls, ni efectes contaminants en el medi ambient (ni terrestre, ni marí), i que està molt allunyat de la zona que utilitzen les aus.

L’energia que es genera en el parc eòlic marí es transporta a terra a través d’un cable soterrat al fons del mar i s’endolla a la xarxa ordinària sense cap mena d’impacte visual. Com que la costa gironina és llarga i variada, i en certs punts la plataforma continental és prou ampla, no hi hauria impediments perquè es portés a terme aquest projecte, només caldria que els entesos busquessin la ubicació òptima.

Segons els experts aquesta energia té un futur prometedor, i no s’acabarà mai, mentre existeixi el planeta. Les organitzacions ecologistes la valoren molt positivament i li donen suport si es fa ben feta. Aquesta font alternativa és adequada especialment en territoris amb una alta densitat de població o amb un territori natural molt fràgil, com és el cas de Girona.

Ara, amb unes eleccions a la vista, és el moment de proposar decididament solucions als nostres problemes. CiU aposta clarament per les energies alternatives, no contaminants i renovables. Uns aspectes que conflueixen i en aquest parc eòlic marí, que defensaré a la Cambra Alta, al Senat, si és que surto escollit a les properes eleccions generals.

Cap comentari: