Les regles del joc

Abans les coses eren diferents. No és que senti nostàlgia dels temps passats, però és que en algunes coses la situació ha canviat. El tarannà i la manera de fer polítiques no són el mateix de fa uns anys, però això ve provocat per les pròpies regles del joc, la llei electoral.
Encara que els paràmetres legals siguin els mateixos, la política ara s’aborda des d’una altra òptica. Fins fa uns anys hi havia una mena de convenció no escrita, inspirada en el principi planer de la democràcia, on el partit que tenia més acceptació, el més votat, era el qui havia de tenir més opcions per governar. Els “pactes antinatura”, tal i com s’anomenaven, n’eren l’excepció.
D’un temps ençà, amb la dinàmica engegada pel tripartit, ha calat en el tarannà d’alguns polítics la idea que ja no té tant valor guanyar les eleccions, ni preocupar-se pel programa, els projectes, o les persones; com pactar per governar a qualsevol preu. Sembla que el més important és exercir el poder aconseguint els mínims aritmètics i arraconar l’opció que ha resultat majoritària a les urnes, el projecte que compta amb més adeptes entre la ciutadania.
Es prioritza la suma de vots per repartir el poder, en detriment d’altres criteris com els valors o l’ètica, que continuen essent tant importants com sempre. Es descarten altres models imperants a Europa, com l’elecció directe de l’alcalde, com un procediment estrafalari. D’aquesta manera queden en segon lloc programes, projectes i propostes; així com persones concretes, amb noms i cognoms, elements responsables en moltes ocasions de la decisió de vots.
Sigui com sigui, tots els partits hem de ser conscients de quina és la “moda” política i adaptar-nos a les noves corrents que imperen en aquest àmbit. Més enllà de fer pedagogia de la manera de fer anterior, de parlar-ne, hem d’estar atents als nous temps per veure com evolucionen, perquè estic convençut que aquest estil d’actuació serà passatger, i com totes les tendències deixarà pas a noves línees evolucionades que tot sovint acostumen a ser cícliques.
Ser conscients del que pot passar quan no es produeixen majories, no vol dir quedar-se com a simple espectador del panorama polític, sinó que incentiva la gestació d’estratègies per preveure situacions post-electorals.
Així doncs, cal estar atents, perquè com deia algú “es poden guanyar les eleccions municipals el 27, i perdre-les el 28”. Aquesta reflexió general tant es pot fer des de CiU, com des d’un altre partit, però des de la nostra federació segurament té més sentit perquè ha patit en pròpia carn les conseqüències d’aquestes noves perspectives censurables de veure la política.

*Article publicat al setmanari l'Empordà, el 3 d'abril.