SMS: Va de burros. Tens un e-mail

Sr. Alcalde,
Amb motiu de la curiosa pregunta que va fer en el darrer ple de l’Ajuntament de l’Escala el regidor del grup que s’autoanomena independent he cregut convenient fer-vos la següent explicació mitjançant aquest e-mail.
Si no recordo malament, a finals del 2006, l’àrea de Turisme i Promoció municipal em va comentar que l’empresa que darrerament havia estat fent treballs d’imatge corporativa, Backdisseny, havia preparat una proposta que consistia en la realització de set (número cabalístic que s’esqueia amb l’any següent) d’ases, burros, guaràs o someres catalans en fibra de vidre, perquè poguéssin ser pintats per artistes de reconegut prestigi de l’Escala i la comarca. Unes obres d’art que, un cop creades, serien exposades en diversos punts de la vila. El cost total aproximat de les set figures era de 6.000 euros, menys de 600 euros per peça, més uns 2.000 o 3.000 euros pel motlle, ens van dir.
Vaig creure que es podia estudiar la iniciativa ja que eren diversos els arguments que la feien atractiva:
1.Perquè l’Escala havia estat pionera en el reconeixement del valor del burro català –ja abans de la campanya dels adhesius, per la Festa Major del 2000, crec recordar–, una raça singular, en vies d’extinció i que sempre havia jugat un paper important en la nostres societats antigues.
2.Perquè el municipi i la comarca tenen un bon planter de reconeguts artistes plàstics que podien donar valor al suport de l’ase com a llenç figuratiu d’una obra seva. De la mateixa manera com havia fet el Grup 69 a Empúries, sobre columnes l’any 1992, amb motiu de l’arribada de la flama olímpica. El col·lectiu podia ser que acceptés repetir l’experiència utilitzant un suport diferent i original per tornar a ser exposat en places i carrers.
3.Perquè són molt conegudes altres experiències urbanes similars en què s’han pintat escultures animals fetes en fibra de vidre exposades a la via pública. Elements que han esdevingut icones de la ciutat, com els óssos a Berlín i les vaques a Atenes (lògicament en un nombre molt més elevat). Un factor que varen poder comprovar bastants escalencs que varen visitar Atenes amb motiu de la nostra presència amb cobla i l’esbart a les Olimpíades del 2004, i amb motiu de l’agermanament amb Palea-Focea. Però no cal anar tant lluny per descobrir iniciatives d’aquesta mena ja que trobem una experiència semblant a la Vila Olímpica de Barcelona.
4.Perquè aquesta expressió artística podria acabar esdevenint una atracció per la vila i la comarca, per la gran acceptació i seguiment que ha tingut la campanya promocional del burro català. Un animal essencialment treballador, abnegat, fidel, patidor, incansable, perseverant, callat, tossut, en contraposició de l’Espanya més rància que s’identifica amb el “toro”, el brau. Una icona que s’ha utilitzat en altres campanyes, com per exemple el burro que “cosseja” la MAT.
5.Perquè aquest projecte podia constituir un instrument promocional del nostre territori, generant notícies en positiu, i potser alguna d’irònica, barrejant els aspectes més artístics amb els d’autocrítica sorneguera pel concepte de la imatge habitual de burro, com si es tractés d’una intencionada “picada d’ull” nacionalista.
6.Aquesta era una iniciativa que comptava amb una opinió favorable tant d’experts en art i com de gestors d’arts plàstiques i d’artistes que veien amb bons ulls i l’originalitat de la iniciativa. Tots ells afirmaven que podia tirar endavant perquè es comptava amb un conjunt suficient d’artistes de primer nivell disposats a pintar les andròmines en forma d’ase gratuïtament, i perquè no deixava de ser un reconeixament al sector.
7.Per altra banda també hi havia una lleugera referència a la recent “aventura” de dos joves escalencs que l’estiu anterior havien fet una mena de “Volta a Catalunya” amb un carro i una somera. El “dosenunburro” havia comptat amb un cert seguiment mediàtic a nivell nacional, que havia tingut el seu punt de partida i de tornada a l’Escala.

Tot plegat semblava una idea relativament innovadora, almenys en el nostre entorn més proper, que seguia la línea oberta a l’Escala, més o menys, sensible a l’art en totes les seves expressions.
Durant un cert temps vàrem avaluar la proposta, sospesant tots els “pros” i els “contres”. Vàrem confirmar que hi havia artistes disposats a participar, i a fer seu el projecte (a través de Jordi Roure de la galeria d’art El Claustre). Constituïa doncs una idea original i beneficiosa per l’Escala.
En contrapartida, vaig valorar que la iniciativa –que semblava tenir punts forts i un cost molt raonable– podia ser mal interpretada i criticada des d’un punt de vista de certs conceptes culturals i plàstics més tradicionals i menys innovadors. A més, podia ser que alguna ment miop o estràbica hi veiés alguna mena d’interès personal pel fet que un dels dos joves escalencs que havia fet la “volta a Catalunya” amb carro fos fill meu.
Fetes totes aquestes reflexions vaig decidir declinar la proposta. La decisió es va comunicar oportunament, de forma verbal, –de la mateixa manera com s’havia portat tot el procés– a l’empresa. Una prova d’això és que mai no es va signar ni formalitzar cap encàrrec. Vull remarcar que tampoc no es va dirigir cap escrit acceptant res a cap empresa, ja que ara és un tercer negoci, que ningú coneix, qui reclama . Per la nostra part vàrem animar a Backdisseny a proposar aquesta iniciativa a d’altres ajuntaments i institucions.
Si l’empresa no va entendre el missatge, o sense cap encàrrec en forma i en ferm, havia avançat la confecció dels animals, i ara, aprofitant la lògica descoordinació i traspàs d’informació que se sol produir quan hi ha un canvi de govern, vol donar l’encàrrec per fet i pretén materialitzar el contracte i presentar unes factures, m’agradaria deixar clar que és una decisió unilateral. Encara que la tramitació de l’ajuntament hagi registrat uns certs documents, que jo sàpiga no se n’ha fet càrrec cap responsable municipal de l’anterior govern.
En definitiva, no existeix cap altra realitat que la d’una proposta estudiada, una declinació de la mateixa després d’un període de valoració, i cap encàrrec concret, formal, ni documental.

Atentament,

Jm Guinart
jmguinart@gmail.com
PD: No obstant, tot i el rebombori que ha generat aquesta qüestió, i superat el principal impediment, de caire personal i familiar, per tirar endavant aquesta iniciativa, sóc de l’opinió que aquest és un projecte interessant per l’Escala en els termes econòmics en què estava plantejat.