És inel·ludible. És parada obligatòria aquest estiu. Fa molts anys que és un problema irresolt, una assignatura pendent de fa molt de temps que ara ha explotat inundant el neguit estival. Era latent però ara ha emergit de sobte, amb més força que mai. Ha ocupat repetidament portades de diaris, obertures d'informatius, la majoria de noticies dels mitjans... Si es pretén comentar allò que se'n diu "rabiosa actualitat" política, més enllà de parlar d'ideologies, posicionaments, programes, estratègies, o tàctiques, s'ha de parlar d'infraestructures.
Allò que ha cridat més l'atenció i ha generat més titulars informatius són els desastres de Barcelona, les contínues incidències i el conseqüent caos de rodalies de la xarxa ferroviària, el gravíssim tall de subministrament d'energia a mitja ciutat, la conflictivitat de l'aeroport del Prat... Des de les terres gironines també cal aixecar la veu i denunciar els dèficits i les mancances en les nostres infraestructures, donar-los el valor i la importància que tenen com a base, com a fonament pel desenvolupament econòmic d'aquestes contrades i el benestar de la nostra gent.
Especialment en els darrers dies, s'han d'afegir a la preocupació permanent sobre el retard en l'execució de les infraestructures gironines alguns indicadors o senyals d'alarma que acaben de neguitejar-nos: l'extensió de les incidències de rodalies de Barcelona als trens que arriben a Girona i Figueres, aquesta sospita indiciària de la supressió del tren Costa Brava a partir del setembre (sobre el qual ja ha reaccionat immediatament en meu benvolgut company Jordi Xuclà), el caos dels embussos de l'autopista AP-7 en el seu tram gironí, cada vegada més al nord, l'espasa de Damocles de les deficiències de la xarxa de distribució d'energia elèctrica, que juntament amb les mancances de subministrament amenacen gravíssimament el sector turístic i tants altres. I tot això només fent referència a qüestions de competència estatal.
Des de CiU, opinadors, diputats, o alcaldes, fa molt de temps que insistim en la necessitat de fer un esforç continu i permanent per recuperar el retard en les nostres infraestructures. Seguim essent la "província" amb menys quilòmetres d'autovia per habitant, tot i estar situats en un extrem estratègic de la pell de brau per on necessariament conflueixen les infraestructures de comunicació amb Europa, tant pel que fa a l'eix mediterrani, com per la comunicació transversal al sud dels Pirineus. Les obres de desdoblament i millora de la Nacional II han estat lentíssimes, així com l'anomenat Eix Pirinenc, l'N-26, de la qual encara resten per projectar i licitar trams molt importants, el tercer carril de l'AP-7 des de Massanet fins la frontera, que aquests dies s'ha evidenciat com a molt necessari té el més calent a l'aigüera. Les obres del tren d'alta velocitat també s'han retardat escandalosament, i han generat aquest desplaçament de la previsió del seu enllaç amb França al 2012, ni més ni menys que tres anys més tard de darrera previsió, que prèviament també ha estat ajornada.
Més enllà de demanar que l'Estat consideri la proposta de CiU de fer enllaços provisionals que permetin accelerar i avançar la connexió del TAV amb França, aquest retard ha de permetre la reconsideració d'aquest traçat per Bàscara perquè sigui més respectuós amb el territori. Però també el traspàs de l'aeroport de Girona, així com d'altres temes que a més de ser desesperadament lents i feixucs ens fan perdre temps, oportunitats, competitivitat... en definitiva els diners i el benestar als que tenim el dret d'optar com la resta d'habitants de l'Estat i d'Europa.
Davant de tots aquests greuges, quins són els arguments dels actuals responsables de l'executiu tant a Catalunya com a l'Estat? Els tópics de sempre, amanits amb aquella màxima que fa culpables de tots aquests dèficits i endarreriments a governs anteriors. Excusa de mal pagador. CiU no havia manifestat mai que estigués satisfet del nivell de compromís de l'Estat amb Catalunya, i sempre se n'havien tret més beneficis com més necessaris érem a Madrid, obtenint uns millors resultats de les inversions a Catalunya dels que raonablement es podien esperar.
Hem de seguir reclamant la necessitat que l'Estat es comprometi i compleixi amb Girona. De moment ens conformaríem si complís amb tot allò que està previst, reivindicat i assumit per tots.
16 d’agost 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)