LA MOTIVACIÓ DEMOCRÀTICA

Avui tinc un matí mogut, amb constants entrades i sortides de l’ajuntament, per visites d’obres i reunions. Però veig que no sóc l’únic que he tingut un dia atapeït, perquè a l’OAC, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, també treballen a ple rendiment. Entre la gent que ja és atesa i la que s’espera, veig a una cara coneguda que és a punt de marxar.

- Bon jour monsieur Ablart –li dic–. Je suis content de vous voire.
- Bon jour monsieur le maire. Ja em podeu parlar en català, ja l’entenc. Porto molts anys a l’Escala i he estudiat la vostra llengua en les classes d’adults que organitza l’ajuntament. A més, practico l’idioma sempre que puc, perquè és la millor forma d’aprendre’l –em diu mentre es corda l’americana.
- Així m’agrada! –li contesto, content de sentir la seva defensa del català–. I, digueu-me, què us ha portat al consistori?
- He vingut a comprovar el meu empadronament a l’Escala. Per una banda, em vull assegurar que podré votar a les properes eleccions municipals, i per l’altra, vinc a constatar que no tindré problemes quan vingui a demanar el certificat per excusar-me per no votar al meu país, a Bèlgica.
- Ah, sí! És veritat, a casa vostra el sufragi és obligatori, i en cas que no hi pugueu anar cal que presenteu un document que justifiqui el perquè no hi heu assistit, com per exemple que éreu fora a l’estranger.
- Sí! A Bèlgica la participació a les eleccions és molt més elevada que aquí, perquè és obligatori votar. Per cert, és veritat que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya hi ha hagut una participació força baixa?
- Sí, efectivament. Segurament si fos obligatori votar hi hauria més participació, però no sé si això va en contra de la llibertat personal. La democràcia imposada potser no és la millor.
- Qui sap!
- Per altra banda, també hi pot haver altres factors que expliquin el perquè d’aquesta davallada de la participació, que ara sembla que preocupa tant als polítics de forma unànime. Podria ser per la reiteració de cites a les urnes en un breu període de temps: fa pocs mesos vàrem tenir el referèndum de l’Estatut. O bé, el rebuig de molta gent als enfrontaments polítics que es generen en campanya. Qui sap si la culpa és dels mitjans de comunicació que recullen un reflex esbiaixat de la política, ja que reprodueixen més els atacs entre partits que no pas les propostes en positiu. O simplement es podria tractar d’un desencant de la política.
- Voleu dir que ha estat positiu convocar eleccions el dia de Touts Saints? –diu mentre es col·loca la boina perquè a fora plou.
- Tal vegada... Ha estat un experiment novedós i arriscat, i pot qüestionar-se comparant-ho amb altres eleccions fetes en diumenge.
- És que jo tinc uns veïns que són de Barcelona, que sempre havien vingut a votar. Passaven el weekend a l’Escala i participaven a les eleccions. Ho sé perquè tenim molt bona relació. Però aquesta vegada, com que s’han fet entre setmana, no han vingut.
- Teniu raó. No sabem exactament quanta gent està empadronada a l’Escala i no hi viu. Són gent que fan constar aquest domicili com el de primera residència, encara que no hi visquin, perquè els aporta avantatges fiscals.
- Però penseu una altra cosa, les societats benestants com la nostra, tenen menys motivació per anar a votar, perquè ja no ens queden grans fites per aconseguir, democràticament parlant. Fixi’s que precisament al nord d’Europa és on hi ha menys participació. I Déu n’hi do, com s’hi viu de bé a Catalunya!!! S’ha avançat molt. Per això nosaltres ens estem aquí tot l’any –em diu amb confiança, i amb un volum de veu perceptiblement més baix.
- Segur que hi ha teories que expliquen aquesta baixada de la participació, però el que em sorprèn és que no hi hagin enquestes postelectorals. Un sondeig que busqui les causes de la “no participació”, perquè segurament un cop ja passada la cita a les urnes, la gent seria més sincera responent. I a partir d’aquí es podrien elaborar mecanismes de correcció per fer alguna cosa més raonable.
- Doncs mira, això t’ho pots aplicar a tu mateix que estàs en el món de la política.
- Ui, jo no en sóc pas de polític.

I amb aquesta qüestió, que es mereix una altra conversa, m’acomiado d’aquest agradable jubilat de nacionalitat belga. Com explicar, que tot i portar gairebé dotze anys d’alcalde, no em considero un polític? És difícil, però el que a mi m’agrada, és la gestió, l’organització... i no pas el debat i la discussió. Perquè... és això la política???!!!

* Article publicat a L'Escalenc del mes de novembre.