Hi ha activitats molt antigues, que no caduquen per més anys que passin. No depenen de modes, ni malauradament, es queden desfassades, sinó que resisteixen el pas del temps. Com delata el títol d’aquest article, estic parlant de tirar la pedra i amagar la mà.
Efectivament tots coneixem persones que prenen aquesta actitud: disparen i sobretot quan la víctima de l’atac decideix passar comptes amb ells, aleshores amaguen la mà. N’hi ha que s’enroquen amb una mentida, diuen que “no, no, jo no he estat!”, o “i ara! T’equivoques, deu haver sigut un altre”. També és tant típic com els turrons per Nadal el “ho has entès malament!”.
Bé, quan aquestes ferides estan fetes de viva veu, són difícils de demostrar, perquè les paraules se les emporta el vent. Però tot plegat canvia quan les malifetes, els enganys i les injúries estan recollides negre sobre blanc. Sobretot si han estat publicades a la premsa. Llavors només cal una mica de paciència i temps per buscar el cos del delicte, i aconseguir un testimoni fidedigne de les injúries. Val a dir que en aquest cas, és poc intel·ligent esgrimir cap argument, és millor afrontar els fets.
No sé si estaran d’acord amb mi que els practicants d’aquest esport, han de ser veritables atletes, per esquivar les persecucions en busca de la veritat, però també una mica covards per no saber reconèixer els seus actes. Per exemple, no fa gaire, un home, de qui no diré el nom, es va exaltar perquè el vaig contestar! Valga’m Déu! Prometo que no el vaig contestar malament! Però feia tant de temps que deia barbaritats de l’alçada d’un campanar, que al final em vaig veure obligat a defensar-me. Però no us penséssiu que li vaig parlar de mala manera, no! Vaig ser ferm. Contundent. Però, res més. Doncs encara es va enfadar més!!! Semblava tant convincent que si no n’hagués tingut proves m’ho hauria cregut i tot. I és que de vegades algunes d’aquestes persones acaben essent víctimes dels seus propis enganys. Perquè després de tant repetir-los, se’ls acaben creient.
* Article publicat al setmanari Empordà el 9 de gener de 2007.
Efectivament tots coneixem persones que prenen aquesta actitud: disparen i sobretot quan la víctima de l’atac decideix passar comptes amb ells, aleshores amaguen la mà. N’hi ha que s’enroquen amb una mentida, diuen que “no, no, jo no he estat!”, o “i ara! T’equivoques, deu haver sigut un altre”. També és tant típic com els turrons per Nadal el “ho has entès malament!”.
Bé, quan aquestes ferides estan fetes de viva veu, són difícils de demostrar, perquè les paraules se les emporta el vent. Però tot plegat canvia quan les malifetes, els enganys i les injúries estan recollides negre sobre blanc. Sobretot si han estat publicades a la premsa. Llavors només cal una mica de paciència i temps per buscar el cos del delicte, i aconseguir un testimoni fidedigne de les injúries. Val a dir que en aquest cas, és poc intel·ligent esgrimir cap argument, és millor afrontar els fets.
No sé si estaran d’acord amb mi que els practicants d’aquest esport, han de ser veritables atletes, per esquivar les persecucions en busca de la veritat, però també una mica covards per no saber reconèixer els seus actes. Per exemple, no fa gaire, un home, de qui no diré el nom, es va exaltar perquè el vaig contestar! Valga’m Déu! Prometo que no el vaig contestar malament! Però feia tant de temps que deia barbaritats de l’alçada d’un campanar, que al final em vaig veure obligat a defensar-me. Però no us penséssiu que li vaig parlar de mala manera, no! Vaig ser ferm. Contundent. Però, res més. Doncs encara es va enfadar més!!! Semblava tant convincent que si no n’hagués tingut proves m’ho hauria cregut i tot. I és que de vegades algunes d’aquestes persones acaben essent víctimes dels seus propis enganys. Perquè després de tant repetir-los, se’ls acaben creient.
* Article publicat al setmanari Empordà el 9 de gener de 2007.
1 comentari:
Mestre,
Segurament hi ha gent arreu que esta convençut (inclos després que el trio calavera Bush, Blair i Aznar ho desmentissin) que encara hi ha armes de destrucció massiva a l'Iraq.
Com que hi ha gent que no li agrada pensar, personatges com aquest (que guardeu en l'anonimat) se'n aprofiten.
Qui en surt perjudicat?
Tothom.
Per que?
Per que volent o no, us conduim al sensacionalisme.
Quins son els TN més vistos? els més sensacionalistes.
Quins son els programes més vistos al prime time? els reality show
Indirectament, us conduim a campanyes electorals encarnissades a on sovint parleu més dels defectes de l'altre que de les vostres virtuds.
Això us ho dic a vos, però si cap altre candidat a la alcaldía de l'Escala ho llegeix, pot fer-ho propi...
Però no és una crítica a vosaltres, és una crítica a la societat. I especialment a la gent que "tiren la ma i amaguen la pedra"... ja m'heu entes.
òscar ventura i moriscot
Publica un comentari a l'entrada