D'entrada pot sobtar que algú vulgui endreçar el mar i la costa. Però sí, és així. Encara que m'agradaria arreglar més coses del medi aquàtic i evitar desgavells com ara els vessaments de petroli, l'ordenació a la que em refereixo és més física i se situa allà on conflueixen mar i terra. Estic parlant de les marines seques, unes instal•lacions que permeten ubicar les embarcacions en terra ferma de forma ordenada, apilonar-les, i tenir-les llestes per navegar en només mitja hora.
La capacitat de càrrega del litoral és limitada, i per tant arriba un moment en què ja no es permet ampliar el nombre d'amarratges en ports, marines o boies lliures. Una solució a aquesta situació són les marines seques que permeten una major conservació de les embarcacions els mesos en què no s'utilitzen, un abaratiment de costos als propietaris, i amarraments lliures per a d'altres usuaris.
En aquests moments s'han presentat dos projectes particulars diferents a Ports de la Generalitat, per engegar una marina seca destinada a la nàutica popular al port de la Clota de l'Escala. Segons els responsables, la infraestructura que es construirà a la nostra vila tindrà capacitat per a tres-centes places, per a barques de fins a 6 metres d'eslora, distribuïdes en tres nivells fets a partir de dues lleixes obertes.
Però això no és tot, perquè la marina seca no només aportarà beneficis als seus usuaris, sinó que en cas que fructifiqui aquesta iniciativa, també contribuirà a enfortir l'oferta nàutica que ja existeix en aquests moments a l'Escala, i que constitueix un dels seus punts forts. Dotarà de més serveis el port, i repercutirà directament al municipi, que abastirà als usuaris de tot allò necessari. Tant podran utilitzar articles de primera necessitat, com establiments de restauració, hotels, o immobiliàries, entre d'altres. I no cal dir que aquest nou projecte crearà més llocs de treball.
Per tots els beneficis que aportarà al poble de l'Escala, l'Ajuntament recolzarà que es plantegi aquesta marina seca a la zona portuària, sempre que no sobrepassi l'alçada de l'espatller del moll d'abric, és a dir, que no representi cap obstacle visual que deteriori el valor estètic de la zona.
*Article publicat al setmanari Empordà, el 6 de febrer de 2007.
07 de febrer 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada