Paritat i quotes

Darrerament, amb motiu de les properes eleccions municipals, es parla molt de quotes. La veritat és que es troben en diferents àmbits de la vida des de fa molts anys. Sovint s’apliquen per aconseguir la inserció d’alguns col•lectius “desafavorits” en diferents pràctiques. D’aquesta manera s’aconsegueix incidir en les formacions d’institucions, entitats o col•lectius, elaborant un perfil més heterogeni, de procedències o sexes.
Aquest sistema de quotes el trobem present a diferents àmbits de la nostra vida. Potser l’esport és un dels primers, on només poden jugar un màxim i un mínim de representants estrangers. En l’àmbit laboral la llei també determina quantes persones amb alguna disminució cal incorporar a les empreses, depenent del volum total de treballadors. Pel que fa al cinema també existeixen quotes de pantalla, i cal que es projectin un mínim de pel•lícules en català o amb segell espanyol, per complir amb la normativa.
No entraré a debatre si aquesta intervenció a través d’imperatius legals, per aconseguir determinades finalitats, és adequada o no. La realitat és que existeix, la nostra societat està formulada d’aquesta manera. Alguns dels nostres representants en algun moment ho han cregut necessari i així ho han establert.
Més recentment, s’ha establert la llei de paritat que sovint marca la darrera definició de les llistes polítiques, en funció dels sexes dels seus components, buscant un punt d’equilibri que segurament no es dóna de forma natural.
Sense valorar si el mateix “mercat” té capacitat per regular la participació d’uns i d’altres en política, i de la bizantina controvèrsia que això generaria, això és una realitat. Per tant, des del pragmatisme necessari, aquesta qüestió perfila la confecció de les llistes a les properes eleccions municipals, un condicionant que opera amb totes les conseqüències. I que ha agafat per sorpresa, o no, a uns i altres.
A l’Escala, teníem clara quina era la voluntat del govern, que es pretenia accelerar la posada en marxa d’aquest mecanisme, seguint amb la tendència d’anar equilibrant la presència d’homes i dones en les darreres convocatòries, i potenciant el principi d’idoneïtat en candidats i candidates.
En el nostre cas, a CiU de l’Escala, aquesta nova mesura no ha comportant cap problema. Hi ha hagut poca discussió, poca incertesa, a diferència del què ha passat en d’altres municipis.
Ara cal esperar que la fórmula de les quotes esdevingui una palanca per superar una situació de desequilibri de la vida política pel que fa a la partitat de sexes, i que en un període relativament breu de temps d’aplicació de la norma, aquesta mesura ja no es vegi com una norma sinó que es converteixi en una manera de fer.

* Article publicat al setmanari Empordà el 10 d'abril de 2007.