El contenciós del passeig de Riells

Catxislamar! Perdó. Malament començo. Ahir a la tarda vaig posar-me a escriure aquesta peça i quan estava a punt d'acabar-la algun entremaliat “enanito” infiltrat en el teclat de l’ordinador va fer que, en tocar no sé quin dispositiu, de cop s’esborrés tot allò que havia escrit. Després de maleir la meva sort i les noves tecnologies que havia enaltit en l’escrit anterior, confesso que vaig abandonar l’intent (per anar a veure el Barça-Chelsea a un bar proper). L'incident quasi va fer que em desdís definitivament de continuar amb això del blog personal. Però, cal superar les contrarietats, respirar a fons i... aquí estic, tornant-ho a intentar (per precaució ara ho gravo tot paràgraf a paràgraf). Em sembla recordar que –si fa o no fa– deia:

"Escric des de Madrid, des del Congrés. La meva intenció és fer-ho així durant un temps –no sé quan–. Intentaré narrar aquells fets, circumstàncies o opinions que aquesta meva especial situació d’alcalde i diputat (per aquest ordre!) em suggereixi."

Deia que aquesta setmana, l’activitat madrilenya destacava per l’inici de la tramitació del Pressupost de l’Estat pel 2007 i el paper transcendent que hi havia jugat CiU, facilitant el seu camí parlamentari amb la retirada de la nostra esmena a la totalitat. Efectivament, després d’una negociació d’última hora vàrem arrancar del govern de l‘Estat el compromís solemne d’ajustar bilateralment la quantia de les inversions a Catalunya per l’any proper i els sis successius, ja que ara mateix no estàvem d’acord amb la fòrmula de càlcul del govern. Malgrat l’intent de menystenir aquest avenç per part de PSC i ERC, aquests grups es varen quedar amb un pam de nas i el nostre grup,CiU, ho vàrem viure com una significativa victòria, no només pel contingut de l’acord –que també–, sinó que pel que podia interpretar-se de consolidació d’un rellevant i imprescindible protagonisme de CiU en la política de l’Estat, tot plegat conduït hàbilment pel nostre capdavanter, Duran i Lleida. (Gravo).

També recordo que deia que en la meva vida parlamentària a Madrid, no puc mai (ni vull) deixar d’estar pendent de les qüestions i problemes dels escalencs i de l’Escala. Així doncs ahir al matí, més enllà de gestions diverses que vaig fer, contactes i trucades, com sempre, volia destacar una activitat concreta, com va ser la conversa que vaig mantenir amb el Sr. Joaquín de Fuentes, que és el director general de l’Abogacía del Estado, per comentar-li en profunditat el contenciós que tenim sobre les expropiacions del Riells, que malgrat haver guanyat el judici a l’Audiència Nacional, s’havia plantejat recurs al Tribunal Suprem. L'atenció que em va donar em va causar molt bona impressió i tinc la intuició que aconseguirem que retirin el recurs i així, sense més dilació, cobrar aquests diners en litigi. Ni més, ni menys que 720.000.- euros (120 milions de ptes.), més interessos. Ho sabrem en pocs dies.

També vaig estar pendent del que succeïa ahir al vespre a l’Escala: el xàfec intens, la pluja torrencial... Vaig estar permanentment en contacte amb en Francesc Puig, altres regidors i la Policia Local per seguir els efectes i plantejar-me si calia desplaçar-m’hi amb urgència. Amb tot, les conseqüències van ser "d’una certa normalitat", tot i que de forma permanent hem d’anar millorant la nostra xarxa i model de desguàs d’aigües plujanes, i acomodar-la a les variacions que de forma constant pateix la nostra superfície de recepció de pluges, per l’existència de més zones urbanitzades, amb carrers, jardins durs, cases, etc.

I finalment, aquest matí de dijous, he hagut de participar en la comissió d’Interior, amb el Sr. Pérez Rubalcaba, que ha comparegut per explicar les últimes reestructuracións del Ministeri, sobre tot allò del “mando único” de Policia i Guardia Civil. En la típica dinàmica de xoc irreconciliable entre PP i Psoe, he fet intervencions més o menys tècniques i conciliadores, intentant ser concís i precís, envejant –a vegades- la gran capacitat oratòria d’alguns diputats que són veritables artistes en les arts escèniques. Tot plegat unes quatre horetes, fins la 1.30h. I ara, abans d’enfilar el viatge de tornada, he volgut superar la mandra, i escriure aquesta peça de blog que ahir em va desaparèixer per art de màgia tecnològica. Tanco aquí i me'n vaig cap a l’aeroport, i cap a l’Escala. Ara, fins el 14 de novembre, fins d'aquí gairebé un més no tornarà a haver-hi sessions ordinàries, excepte el dia 2 de novembre en què hi ha un Ple que serà "d’anar i venir". Serà significatiu viure en directe, al Congrés, les reaccions de grups i companys, en funció dels resultats de les eleccions Catalanes del dia abans.

Val a dir, que estem tenint una tardor parlamentaria molt light, amb molt poques sessions. Això ha representat que –malgrat que hi hagi qui vulgui fer creure el contrari– he estat molt dedicat a les qüestions municipals. Sense que això signifiqui no estar també pendent des de l’ajuntament de les meves responsabilitat de diputat per la demarcació de Girona, és clar. De fet, –i és contrastable–, des de finals de juny i fins al 14 de novembre (és a dir, uns 140 dies), només he estat a Madrid, exactament 17 dies. La resta a l’Escala, fora d’uns pocs que he fet de vacances amb la família. Ara bé, és cert que quan sóc a l’Escala, la meva activitat es centra més en el despatx, amb els col·laboradors i els tècnics, que a passejar pels carrers, anar als bars o a tocar l’esquena a uns i altres.

Cadascú té la seva pròpia manera de ser i potser la meva no és la idònia per segons quina concepció de “polític”. Potser per altres sí. Em considero més un “polític-gestor”, que un “polític-actor”, tot i que qui sap si m’hauria de preocupar més de donar aquella altra imatge més propera a algunes persones, que d'altres practiquen. Potser. O no!

Encara que sigui a tall de recordatori o compromís, properament comentaré l’estat de la qüestió de les gestions i obres "amb" i "del" Ministeri de Medi Ambient, àmbit de Costes. Parlaré d'allò que algun regidor intencionadament ha desinformat i també sobre les iniciatives relatives a la intensitat de trens a l’estació de Camallera que he formulat davant del Ministeri de Foment, entre altres temes d’interès –suposo– que sorgeixin a la “capital del Reino” i lògicament a l’Escala.