De l'escó estant

Reviso el meu blog i constato que el darrer escrit es de fa més de 14 dies. El vaig escriure des de Madrid i no n’he fet cap més fins avui, l’endemà de les eleccions catalanes. Aquests dies entremig -que no m’he mogut de l’Escala- no he tingut la oportunitat d’escriure res. A l’Ajuntament sempre hi ha altres prioritats. Ara, assegut a l’escó 2305, on tenim una pantalla i un teclat, mentre escolto a la Vicepresidenta, Teresa Fernández de la Vega, parlant de l’Estatut d’Andalusia, que avui s’aprovarà, em disposo a escriure aquesta peça. A les grades de públic hi ha molts andalusos, el president del Parlament i en Chávez, al front. Un ull a la tribuna, just al davant, a l’altura de la meva vista, l’altra al PC, una orella escoltant a l’oradora, l’altra reservada per la part del cervell que està escrivint aquesta crònica.

Repasso les últimes hores. El recompte d’ahir, amb els nervis i el suspens fins les dades finals, satisfactòries a nivell de Catalunya, però no suficients per les nostres il·lusions. Ara es torna a obrir un període d’impas, fins a saber què passarà. A CiU en tenim el protagonisme, el lideratge, però cal jugar bé totes les bases. Això ho faran en petit comitè, els de dalt, i ja ens n'anirem assabentant. Aquest matí, des de les 4.30h, en marxa per ser a Madrid, on havia de ser-hi a les deu. Excepcionalment, Iberia s’ha portat bé, i a les 9.15 entrava al despatx parlamentari. Després, debats i votacions sobre la reforma fiscal, la persecució del frau fiscal, la llei contra el dopatge en l’esport i l’estatut del funcionari públic. Mitja horeta per menjar un most i, apa, tornem-hi. L’hemicicle està gairebé ple per cortesia amb els andalusos. Ara ja parla en Rajoy, amb una certa "cantinela" monòtona, i ben pròpia, que li surt quan llegeix el discurs, com ara.

(Els que han llegit el meu blog –ben pocs, val a dir-ho–, tan embrionari encara, em critiquen la llargada de les peces i la deriva dels continguts –escrits més curts i més sovintejats, em diuen-, i mentre escric aquest, em proposo d'anar al gra, però no acabo d’aconseguir-ho. Ja ho veieu.)

Deia al final de l’anterior tema que parlaria de Camallera. Vull fer-ho, perquè no és fàcil trobar a l’activitat parlamentaria gaires qüestions que afectin específicament a l’Escala i les seves rodalies. Els temes que es tracten aquí són molt generals i fan referència a tot l’Estat. Però entre les competències de l’Estat, a l’àmbit d’infraestructures, Fomento, hi ha el servei ferroviari de RENFE. I vet aquí l’assumpte: arran de la suggerència d’un ciutadà empordanès, vaig fer ja abans de l’estiu una bateria d’iniciatives parlamentàries (preguntes al govern, proposicions no de llei per comprometre al govern...) perquè intensifiqui el nombre de trens que paren a Camallera, que aquesta parada assoleixi la categoria d'estació i no només de baixador.

I tot plegat perquè? Doncs perquè s’ha de ser coherent i apostar pel servei públic, tren, bus, per qüestions mediambientals i d’economia, perquè la demanda d’aquests serveis estem segurs que va creixent amb el temps en relació a Camallera en detriment de Flaçà, i perquè si hi ha més intensitat de passatgers a aquesta estació, podrem pressionar perquè s’estableixi un servei regular de busos entre aquesta estació i l’Escala, coordinat amb el horaris de trens, i així augmentar les comunicacions amb l’Escala, fer-la més accessible i afavorir aquells ciutadans, que per edat, situació econòmica o consciència mediambiental, volen utilitzar els serveis de transport públic. Ara hem de seguir treballant per intentar assolir aquest objectiu. És una de les moltes tasques que també es poden desenvolupar des de Madrid. En seguirem parlant.

Ara acaba d'intervenir en Jordi Xuclà, brillant com sempre.