La moda del blogs?

Fa uns quants anys escoltava, entre incrèdul i escèptic, que el segle XXI seria el de larevolució de les comunicacions. No ho acabava d'entendre, d'imaginar. La realitat m'ho ha demostrat. La telefonia mòvil, amb totes les seves aplicacions i prestacions cada vegada més sorprenents i a qualsevol racó del món, n'és un exemple. I ja no diguem Internet, amb la informació infinita que conté, n'és un altre paradigme indiscutible ( m'ha ajudat a copsar millor el conceptre d'infinit).

Ara, darrerament, ha aparegut una nova forma de "comunicar-se¨ -facil i sencillament- amb tot el món, -textualment-, encara que soni exagerat, a través dels denominats "blogs". Aquestes pàgines personals que es poden escriure des de qualsevol ordinador, a qualsevol lloc (jo ho estic fent des de l'ordinador de l'escó al Congres mentre escolto intermitentment a en Rajoy debatent els Presupostos 2007) i els pot llegir tot-hom que tingui un ordinador, fixe o portatil, o un mòvil un xic modern, des de qualsevol punt del planeta on hi hagi cobertura. Potencialment 6.500 milions de persones. Realment una revolució que fa vertígen.

I sembla que els que volen -o volem- estar més o menys al dia en les noves tecnologies (en diuen TIC) i/o tenim un roll públic davant la societat, estem especialment quasi obligats a tenir el nostre blog personal. Alguns ho qualificarien de blogmania. Sembla, doncs, que, igual com es diu en el món jurídic "el que no està en el sumari, no està al món", en el món de la política, qui no té blog, tampoc.

Però tenir un blog, o pàgina personal interactiva, "penjada" a aquesta xarxa al.lucinant que és Internet, és fàcil. Quatre tràmits informàtics, amb assistent o no, a la pàgina web adequada i ja està. Molt sencill. Feina feta. Pero això no és cap mèrit. El que realment és meritori, és mantenir el blog viu, actiu, dinàmic, agregant-hi sovint escrits, continguts, opinions experiències, noticies,... I, evidentment, obrir-se a la possibilitat i al risc (o al goig) de rebre -i encaixar quan calgui- comentaris i crítiques de tots aquells que també vulguin participar públicament en aquesta modernitat tecnológica de la comunicació que són els blogs. No ens enganyem però, encara són o som pocs els que estan habituats al ús d'aquesta via de relació personal, igual que el propi sistema d'Internet. Malgrat tot, no deixa de ser un repte i una aposta de futur. De moment, encara cal confiar molt en el l'efecte multiplicador i difusor que encara exerceixen els mitjans de comunicació escrits tradicionals que utilizen els blogs personals com una font fàcil i accesible de notícies inèdites i fresques.

Alguns dels meus companys i competidors polítics -i alguns dels seus adlateres- tenen ja fa algun temps meravellosos blogs personals, ben escrits, il·luminats amb fotografies, fins i tot amb algun vídeo, i tenen el temps, la prioritat, la constància i la força de voluntat de mantenir-los actualitzats en el temps amb una cadència molt raonable. I la sana enveja que em provoquen, fa que avui em "llenci a la piscina" d’escriure aquest primer tema tan introductori en el meu blog, conscient com sóc de l’obligació que contrec amb els possibles lectors (de O a l’infinit) i amb mi mateix, del que ha de ser aquesta mena de diari personal -encara que no sigui cada dia- compartit amb tots vosaltres, amables lectors bloggeros.

Som-hi doncs!