Aquest dimarts la sessió va ser llarga. Votàvem a tres quarts de dotze de la nit. Em va tocar intervenir en una moció del Partit Popular sobre la política de l’aigua. Segueix sense agradar-me gens parlar en públic. Sobretot al Congrés i des de la tribuna. I l’actuació d’abans d'ahir no és cap excepció, perquè la qüestió de l’aigua és un camp de batalla política entre PP i PSOE. Un escenari que acapara l’espectació dels diputats d’un i altre partit polític, encara que sigui per fer de claca dels seus portaveus, i aplaudir o esbroncar segons el cas.
En la reunió de grup prèvia vàrem discutir bastant la nostra posició, que es movia entre l’abstenció i el no. Jo defensava l’abstenció, perquè em semblava que les afirmacions generals de la moció, com ara que cal planificar amb consens, que és necessari portar a terme algun transvasament, o que els pressupostos han de garantir aigua per a tothom, eren assumibles .
Algun company, amb més experiència que jo, defensava el no. Argumentava que per més que es puntualitzessin els motius de l’abstenció cal tenir present la “llei dels colors”. I és que en política no hi ha grisos, només blancs i negres. I aquesta també és la manera com recullen la postura els mitjans de comunicació.
Així doncs, abstenir-se volia dir no posicionar-se en contra dels transvasaments, encara que fos de forma genèrica. I això es podia interpretar com si no estiguéssim en contra del transvasament de l’Ebre. El meu company tenia raó, aquesta ha estat la posició que han recollit diaris, ràdios i televisions l'endemà.
I a més, tot just m’havia assegut al meu escó quan se m’acosta una diputada d’ERC i em deixa anar amb una certa vehemència que escriurà en el seu blog que CiU està a favor del transvasament de l'Ebre. Uf!!! Bé, després de recuperar-me d’aquest mal record vull reflexionar sobre dues coses. En primer lloc, sembla que els blogs han passat a ser una arma d’atac polític, en vista que alguns membres electes, disparen aquestes amenaces embellides amb tons de marrecs de parvulari, com si es tractés d'un “li diré a la senyo”. I en segon lloc, que de vegades el subconscient traeix i fa sentir allò que es voldria escoltar, perquè des de la tribuna vaig dir ben clar que el grup català de CiU estava en contra del transvasament de l’Ebre. I així consta al diari de sessions.
En la reunió de grup prèvia vàrem discutir bastant la nostra posició, que es movia entre l’abstenció i el no. Jo defensava l’abstenció, perquè em semblava que les afirmacions generals de la moció, com ara que cal planificar amb consens, que és necessari portar a terme algun transvasament, o que els pressupostos han de garantir aigua per a tothom, eren assumibles .
Algun company, amb més experiència que jo, defensava el no. Argumentava que per més que es puntualitzessin els motius de l’abstenció cal tenir present la “llei dels colors”. I és que en política no hi ha grisos, només blancs i negres. I aquesta també és la manera com recullen la postura els mitjans de comunicació.
Així doncs, abstenir-se volia dir no posicionar-se en contra dels transvasaments, encara que fos de forma genèrica. I això es podia interpretar com si no estiguéssim en contra del transvasament de l’Ebre. El meu company tenia raó, aquesta ha estat la posició que han recollit diaris, ràdios i televisions l'endemà.
I a més, tot just m’havia assegut al meu escó quan se m’acosta una diputada d’ERC i em deixa anar amb una certa vehemència que escriurà en el seu blog que CiU està a favor del transvasament de l'Ebre. Uf!!! Bé, després de recuperar-me d’aquest mal record vull reflexionar sobre dues coses. En primer lloc, sembla que els blogs han passat a ser una arma d’atac polític, en vista que alguns membres electes, disparen aquestes amenaces embellides amb tons de marrecs de parvulari, com si es tractés d'un “li diré a la senyo”. I en segon lloc, que de vegades el subconscient traeix i fa sentir allò que es voldria escoltar, perquè des de la tribuna vaig dir ben clar que el grup català de CiU estava en contra del transvasament de l’Ebre. I així consta al diari de sessions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada