23 de novembre 2006

Desconcert pel Tripartit

La setmana passada vàrem discutir i aprovar els pressupostos de l’Estat pel 2007. Volia fer el meu blog setmanal però, entre una cosa i una altra, no vaig tenir aquella petita estona, imprescindible, de concentració per a posar-m’hi. A mida que avançaven les hores dels dos dies que vaig estar a Madrid anava trobant idees per afegir al blog, però ara, una setmana més tard, ja se m’han esvaït. Més ben dit, tempus fugit.
Només un apunt d’ambient: tots els membres del nostre grup estaven bastant desconcertats, per la nova reconfiguració del Tripartit. Una Entesa ara encara més inexplicable (per nosaltres, és clar) que en la seva primera edició. De Madrid estant, ens semblava tan poc probable aquesta resolució, que no acabàvem de comprendre què havia passat. Tot plegat tenia l’aparença d’un malson del què volíem despertar ràpidament. Però aquesta història no està escrita de la matèria dels somins. Ara ja ho hem anat païnt, assumint... Hem passat pàgina, i aquesta setmana ja gairebé ningú no en parla. Bé, encara queda algú: un d’ells és un diputat del PSOE, que s’asseu al meu costat. Aquest socialista es debat entre sentiments contradictoris: per una banda, la satisfacció que els seus governin a Catalunya; i per l’altra la recança dels socis amb què han hagut de pactar per obtenir la presidència. I és que li fa por que aquestes decisions els generin dificultats en el govern de l’Estat.