Les antenes de telefonia mòbil no són un tema que ens deixi indiferents. Constantment es publiquen cartes als diaris de persones que es queixen de la seva proximitat i dels efectes nocius que poden provocar en la salut dels que hi viuen a prop. No entrarem en qüestions científiques, de si realment alteren el metabolisme, o no. Però no hi ha cap dubte que almenys afecten psicològicament a les persones que se senten amenaçades per les seves radiacions.
Altres vegades els mitjans es fan ressó de notícies, o lamentacions per la poca cobertura que tenen alguns indrets, com és el cas de l’Escala, on no hem deixat que s’instal•lin aquestes antenes segons el gust de les operadores, sinó que hem intentat trobar un equilibri entre la tranquil•litat dels veïns i les necessitats de la societat de la informació del s. XXI.
No podem obviar que avui en dia gairebé tothom té telèfon mòbil, que s’ha convertit en una eina de treball per a molta gent i que ens són de molta ajuda en casos d’emergència. I un municipi turístic com l’Escala no es podia permetre el luxe de perdre visitants per falta de cobertura, perquè potser en un principi no és un element de pes com poden ser les platges, les places hoteleres o l’oferta d’activitats, però a la llarga podria acaba essent un element decantador.
Doncs bé, finalment, després de moltes converses amb les operadores de telefonia mòbil hem arribat a un acord que satisfà a totes les parts. Una entesa que permetrà dotar de bona cobertura al municipi de l’Escala, sense que es pugui entendre com una amenaça.
La proposta que ha fet l’Ajuntament ha estat col•locar un únic pal on s’hi instal•lin les antenes i que serveixi per a totes les operadores. La situació d’aquesta solució comunitària s’ha buscat en un punt prou allunyat de les zones habitades, perquè ocasioni les mínimes molèsties: al darrer espigó del port.
Perquè aquesta instal•lació no representi cap impacte visual s’ha acordat també que externament sigui un pal tematitzat, com si es tractés d’un “màstil”, de l’arbre major d’un vaixell. Donarà un servei, mentre que per fora estarà integrat en el seu entorn, el port, com si es tractés d’una obra escultórica que fa referència a una part de les embarcacions nàutiques, amb tots els detalls: la zona d’avistaments pel vigia, els obencs, i els estais.
D’aquesta manera, el port serà l’únic punt de consens per a totes les companyies, encara que potser farà falta algun repetidor puntual per cobrir zones negres on no arribi la senyal principal.
Per començar a posar fil a l’agulla, abans de l’estiu una de les companyies portarà a terme una prova pilot, i posarà a punt tota la maquinària. Si aquest inici és bo les demés operadores s’hi aniran sumant.
* Article publicat al setmanari Empordà, el dimarts 13 de febrer.
2 comentaris:
des d'Argentina us saludo, i deixo a aquesta terra tan estimada una abraçada en el seu Alcalde. Encara que el meu català sigui mallorquí.
Moltíssimes gràcies! Em fa molta il·lusió saber que es pot estar tant a prop, vivint tant lluny.
No importa la variant! Sigui com sigui, tot és català.
Publica un comentari a l'entrada