L’alcalde que vull...

Fa uns dies un company em deia que els alcaldes, per més que intentem fer les coses bé, sempre estem mal vistos. I déu n’hi do la raó que tenia. Les persones, de vegades podem dir que un projecte no està ben fet, perquè no ens agrada, perquè no encaixa en el nostre estil. Per exemple una obra de teatre, molt probablement si no és del nostre gust, no la trobarem bona. Però està realment malament?
Una situació semblant es dóna amb els “models d’alcaldes”, per dir-ho d’alguna manera. Hi ha de tot, des de ciutadans que preferirien no veure’l mai, als qui el voldrien tenir cada matí a la porta de casa seva, perquè els fos ben servicial.
Hi ha qui confia en un estil “presencial”: algú que hi sigui a totes hores per defensar la casa de la vila. Altres prefereixen un tipus més “funcionarial”, disponible de vuit a tres i il•localitzable els caps de setmana i festius. Encara que jo mateix sigui funcionari –i ho dic amb tots els respectes–, no he triat cap d’aquestes fórmules, perquè un alcalde ho és cada dia de la setmana, fins i tot durant el període de vacances, i no ha de portar a terme directament tasques de seguretat, afortunadament avui ja no hi ha ràtzies de pirates.
Estar a l’Ajuntament, per si sol, no soluciona res, no constitueix cap garantia de resultats; sinó que cal gestionar, i portar endavant un projecte. Ocupar un despatx, tan sols, no és fer d’alcalde, calen moltes més coses, tot i que pugui servir per justificar unes hores i cobrar un bon sou. I vagi per endavant que no ho dic per cap alcalde que conegui.
Jo no tinc cap fórmula màgica, ni explicaré quin és el bon “model” d’alcalde, si és que n’hi ha algun. Que cadascú faci la seva tria. La meva opció personal està basada en una “direcció per valors”: feta des de l’ètica i la justícia, aplicant els valors que necessita una societat democràtica, aportant la màxima imparcialitat de què som capaços homes i dones. Quin és l’objectiu de tot plegat? Ressaltar i preservar els valors i els drets de les persones, i els del seu dia a dia. Una política feta pel respecte dels ciutadans i des del respecte més absolut. Sense tenir en compte el lloc des d’on es faci, ni les hores que s’hi inverteixin, perquè per mi, l’Escala, és la meva principal prioritat.

*Article publicat al setmanari Empordà, el 6 de març de 2007.