FANALS DE COLORS

Passejo pel Camí Ample de l’Escala per veure de prop com han quedat els treballs de millora, per saber si cal una segona capa de pintura als fanals que tant d’interès han despertat. A mig passeig, quan estic a prop del llum de color taronja, veig de lluny la Martina que lentament fa camí cap a on sóc jo. Ja passa dels 80 anys però desprèn tanta energia i vitalitat que ningú no ho diria.
- Què fas per aquí? Que no has de ser a Madrid, avui?
- Si no hi sóc gairebé mai!
- És que se’m fa estrany trobar-te aquí! –diu mentre deixa el cabàs a terra–.
- Estava mirant el resultat dels treballs que hem fet aquí, al Camí Ample,: l’ampliació de la vorera, la nova pintura dels fanals...
- I no hi posareu cap banc perquè ens hi puguem asseure?
- Doncs sí, ho farem, però encara no els hem pogut instal•lar. Hi posarem bancs i papereres. Però... diga’m, què et sembla de moment?- Ho dius pels fanals de colors?
- Doncs, sí. Des que els vàrem pintar tothom en parla, no han deixat indiferent a ningú.
- Mira, a mi m’agraden! Em semblen molt originals, diferents, i amb un punt de provocació! Estan molt bé!
- Me n’alegro!
- A més, trobo fantàstic aquest eixamplament que heu fet a la vorera. Ara vaig i vinc per aquest carrer “a mis anchas”, com diuen a la meva terra.
- L’embelliment d’aquest carrer ha generat opinions de tota mena. Tant pots parlar amb algú a qui li agrada molt, com amb gent a qui no li agrada gens.
- M’acompanyes un tros? –i s’inclina per agafar el cabàs–.
- I tant! Però, deixa, Martina, deixa! Ja te’l porto jo.
- Bé, doncs moltes gràcies! No et diré pas que no! Treballa, ara que ets jove!
- Jove, jove...- Sí, home, sí! Què són cinquanta anys? –diu amb l’energia de sempre–.
- Mira, ara et confessaré una petita teoria que tinc.
- Com dius?
- Amb l’enllumenat de colors he arribat a la conclusió que hi ha dos grups de persones: les que ho troben bé, i les que hi estan més aviat en contra.- Sí, és clar! No deixen indiferent!
- Normalment als més joves els agrada aquest atreviment, i la gent amb més edat no ho troba tant encertat.
- Ah! M’agrada molt coincidir amb els joves! –em diu mirant-me als ulls i amb cara de nena entremaliada–. Sempre he tingut esperit juvenil!
- Saps, he rebut tota mena de comentaris. No fa gaire, un company de Consistori em va enviar un missatge per felicitar-me el sant tot ironitzant sobre els fanals de colors. Però no em va acabar de quedar clar si n’era partidari o no, suposo que també forma part de la comoditat de mantenir-se en l’ambigüitat.
- Al principi són molt xocants, però cada cop que me’ls miro, m’agraden més. I escolta, que això és una cosa bona pel poble!
-Doncs sí! És una millora substancial, visible, palpable, i d’un cost relativament petit. Hem fet la vorera més ampla, hem aprofitat els fanals que ja hi havia i els hi hem donat una capa de pintura, que encara que sigui de color, és una despesa assumible. És una actuació de baix cost que millora substancialment l’entorn.- Ara que ho dius! Hi ha una bona relació qualitat-preu! –diu tota alegre–.
- De vegades es fan altres inversions que són molt més costoses i que no repercuteixen en tants àmbits. D’aquesta se’n beneficien vianants, veïns, visitants...
- Oh! I també és una millora estètica! –puntualitza–.
- No sempre s’ha de fer tot nou de soca-rel, aquí per exemple hem aprofitat els fanals que ja hi havia.
- De vegades amb una mica d’atreviment, imaginació i creativitat poden sorgir coses que estan la mar de bé!
- Sí, però això no vol dir que s’hagi de fer amb tot!
- M’agrada molt que siguis atrevit, que facis coses com aquestes, que acceptis les crítiques i que siguis el primer a riure-te’n de tu mateix! T’ho dic jo que ja tinc una edat. –I mentre em diu això em pica l’ullet–

Acompanyo a la Martina fins a casa seva amb el meu cotxe, que estava aparcat uns metres més enllà. D’aquesta manera podem acabar de parlar de fanals i de colors. M’agrada l’esperit d’aquesta dona que encara que passi dels vuitanta sempre encomana empenta i il•lusió. I és que de vegades, l’edat de les persones no és la que reflexa el document d’identitat.

* Article puclicat el mes de març a L'Escalenc.