Polítiques de família, polítiques natalistes

No deixa de ser curiós que en el darrer debat de l’estat de l’Estat (ells en diuen nació) el tema que ha tingut un efecte mediàtic més important ha estat una proposta de “prestidigitació”, de “treure el conill del barret”. Em refereixo a l’anunci de donar 2.500 euros pel naixement d’un fill. Em sorprèn perquè s’ha comprovat que aquesta mesura és fruit d’una improvisació d’última hora en relació a un tema molt important, la política de família. Un aspecte en què el nostre grup ha insistit sempre que n’ha tingut ocasió. Una mesura tant desconcertant i aïllada, com poc avaluada, que només fa demagògia d’aparador d’un tema de transcendència capital.


Cada vegada està més extesa la convicció que l’atenció a la família, com a institució, ha de merèixer més atenció per part de tots, i que cal promoure –sense eufemismes– la natalitat com una premissa per mantenir –i augmentar, si pot ser– la qualitat de vida d’una societat que tendeix cada vegada més a una major esperança de vida. Aquesta és una mesura que també preserva les identitats culturals, i que comença a ser predicada i practicada per totes les opcions politiques, seguint l’empedreïment que sempre ha demostrat en aquesta matèria Convergència i Unió, especialment Unió des de la seva fundació en l’època republicana.


Però, més enllà de proclames i propostes puntuals, que corren el risc de convertir-se en un pur miratge, si realment estem convençuts que cal protegir i actuar pensant en les famílies, en les diverses variants existents, cal que tots i cadascun dels ciutadans siguem conscients de la seva importància. De la mateixa manera cal que les administracions de tots els nivells actuïn i prenguin mesures per ser conseqüents, començant per les administracions més properes als ciutadans, els ajuntaments.


Diverses corporacions locals ja varen prendre mesures en aquest sentit, per promoure el naixement de nous ciutadans. Alguns d’aquests municipis ho varen començar a fer molt abans que Zapatero fes pública aquesta mesura, i de vegades essent criticats per polítics del mateix color polític del govern de l’Estat.


L’Ajuntament de l’Escala ja fa temps que va prendre consciència de la necessitat de dur a terme polítiques per incentivar el creixement de la natalitat i en favor de les famílies. Aquestes mesures anaven més enllà de l’àrea de Relacions Ciutadanes i s’estenien en els àmbits social i fiscal. Així, des de principis d’aquest exercici es van voler potenciar els naixements mitjançant el lliurament de xecs-cangur a tots els nounats escalencs per ajudar als seus pares a tenir-ne cura. Una iniciativa que permetia la contractació de persones formades i homologades per cuidar-los, i per tant, amb totes les garanties pertinents. Una mesura de caràcter general que podia tenir continuïtat a aquelles famílies amb necessitats econòmiques. Per altra banda, les ordenances també varen recollir tot un seguit d’acords, per reduir substancialment la pressió fiscal municipal i els preus públics (piscina, casal...) a les famílies monoparentals i a les que tenen tres fills o més.


Confiem que l’actual govern escalenc reconegui l’encert d’aquelles mesures, en consonància amb la filosofia que ara sembla que també inspira el govern socialista, tant a l’Estat, com a la Generalitat, i que mantingui i aprofundeixi les politiques locals de família que vàrem iniciar. Des de CiU hi estarem amatents, i si cal farem noves propostes, ja que per obtenir resultats a mig o llar termini aquesta qüestió només es pot tractar amb una actuació integral i multinivell.

* Article publicat al setmanari Empordà el 31 de juliol de 2007.