EL LLEGAT

Quan hi ha un canvi de timó en una casa, una empresa o un ajuntament, les persones que prenen el relleu es troben amb un llegat a les seves mans. Projectes que estan engegats, iniciatives que ja han començat a caminar i activitats que ja funcionen però que no s’han donat a conèixer.
L’autoria de tot plegat pertany als responsables que hi havia hagut fins al moment, però quan el govern canvia de mans, el veritable origen de tot plegat no acostuma a sortir a la llum. D’aquesta manera l’oportunitat, la circumstància, fa que algú a qui no li correspon es pengi la medalla.
Suposo que quan practiques la cita del Nou Testament que diu, “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”, t’agradaria que els altres també tinguessin aquesta deferència amb tu, i que es reconegués l’autoria d’aquelles iniciatives que vares projectar o vares posar en marxa amb el teu equip. Com un vaixell que es fleta i que arriba a port al després d’una llarga travessia, quan han passat mesos o anys. Són uns productes que no s’haurien fet realitat si no els haguéssim iniciat anteriorment.
Fa dotze anys, a l’Escala, va ser CiU qui de manera lògica, i amb tota normalitat, va donar continuïtat, i va desenvolupar projectes de l’equip anterior. Vàrem voler portar a terme un relleu raonable i harmònic, sense que es produís cap trencament amb les anteriors polítiques pel bé del municipi. Practicant sempre un tracte exquisit amb les persones que treballaven a l’ajuntament. Però sembla que avui tot aquest fair play ja no es porta, s’ha perdut.
Sense fer un inventari de totes les obres, infraestructures, i serveis que hem posat en marxa aquests darrers dotze anys, crec que és convenient recordar alguns dels projectes que conformen la nostra herència per impedir que la successió afavoreixi una apropiació impròpia, o que es perdi en el temps anònimament.
A l’Escala hi ha molts projectes engegats que porten el nostre segell, el de l’anterior govern, iniciatives que es faran realitat en els propers mesos i anys. Destaquen l’avinguda de Montgó, l’enllumenat i les obres del passeig de Montgó, l’impuls de la segona fase de la zona industrial, la rotonda nova de l’accés sud que hem estat reivindicant durant els darrers anys al govern de la Generalitat, el desdoblament de l’accés nord de la vila, que ja havia estat adjudicat i que l’actual govern autonòmic va aturar. També trobem la nova deixalleria i la planta de transferència, el projecte de reforma de la plaça de l’Església i l’ajuntament, que està en fase d’avantprojecte, com els vestidors del camp de futbol que ja estan dibuixats. Un altre exemple és la remodelació de la Platja dotada amb nou mobiliari urbà i presidida per l’escultura de la Cobla, el projecte de l’aparcament soterrat a la plaça Nova amb una plaça polivalent en superfície, un tema candent que actualment sembla que està als llimbs.
Pel que fa a la costa també trobem altres projectes com la remodelació del Passeig Marítim amb un aparcament soterrat per fases, l’arranjament de la Mar d’en Manassa que ja pot executar-se, la segona fase del Passeig d’Empúries (del Rec del Molí a Empúries) que ja disposa de projecte, i la tercera fase (de Sant Martí al Riuet), que té entrada la sol•licitud al Ministeri de Costes de Madrid. Però això no és tot, perquè també teníem projectada la recuperació de la platja del Riuet amb un espigó submarí.
Pel que fa a cultura s’han gestat sota el nostre govern el retorn de l’Esculapi, l’emblemàtica escultura que CiU ha estat reivindicant des del 1995, l’impuls del Centenari d’Empúries, i dels 500 anys la Parròquia de Sant Martí amb la restauració de la seva església. També hem estat treballant en la museització de les restes de l’ermita de Santa Magdalena, el projecte del Centre Cultural per a l’Alfolí de la Sal, la museïtzació casa de pescadors al carrer de la Torre que ja tenia compromès el finançament de la Direcció General de Pesca, la projecció del Museu de l’Anxova i de la Sal i l’increment d’activitats del taller (en benefici de la tradició anxovera de l’Escala), l’inici de les obres de la biblioteca que només n’està pendent l’adjudicació, la reforma de l’edifici d’ “El Gavià” per finalitats culturals i que ja tenia un compromís amb la fundació Víctor Mora, o la internacionalització d’Empúries com a Patrimoni Mundial.
En l’àmbit comunitari i educatiu hem de parlar de la reforma i ampliació del CER, la construcció de la segona escola (CEIP) i llar d’infants, l’acostament de la Universitat de Girona a Empúries a través d’un conveni. I no podem oblidar el projecte de creació d’un institut o centre de recerca i tecnologia aplicada sobre el peix, una idea genuïnament nostra i que va adoptar com a pròpia el director general de Pesca.
De l’àmbit social destaquen la complementació de les pensions mínimes, el xec cangur que dóna ajudes a les famílies amb nounats, o les rebaixes fiscals per a famílies monoparentals i nombroses, una mesura presa amb discreció i eficàcia. I no podem deixar de parlar dels famosos pisos de protecció oficial, que sempre hem impulsat però que potser fins ara no han tingut una gestió prou àgil.
Tot i que es tracta d’una llarga llista, encara n’han quedat fora altres projectes i iniciatives per manca d’espai. Tenim clar quin és el nostre llegat i des de la nostra posició estarem amatents a les noves propostes del govern, que de moment brillen per la seva absència.

* Article publicat al setmanari Empordà el 4 de setembre de 2007.