Gràcies, Doctor Irurita

Diuen que la gent és del lloc on decideix viure, fer arrels, formar una família, o acabar-hi els dies. Això és el que va posar en pràctica el Dr. Francisco Irurita Calvo que després d’estudiar a Saragossa, passar per Guipúscoa, Almunyécar, l’Armentera, l’Escala, Arbúcies, i Platja d’Aro, va decidir tornar amb la seva família al municipi que va veure desembarcar grecs i romans. En aquesta vila marinera va desenvolupar l’etapa més fructífera de la seva activitat com a metge, vivint en aquesta terra la seva etapa madura, aportant a l’Escala tot el seu saber i experiència.

Va exercir una carrera professional que portava ben endins, que brollava del cor, del lloc on neixen les vocacions. Així doncs, a ningú se li fa estrany que a tota hora estigués disponible, vint-i-quatre hores al dia, tres-cents seixanta-cinc dies a l’any. Era especialista en pediatria, però es va abocar a tot un poble. Una professió que va exercir amb delit, generositat i altruisme. La seva atenció anava més enllà d’anàlisis i radiografies, es preocupava pels seus pacients, pel seu bon funcionament, no només a nivell físic, sinó també anímic. Vigilava atentament els diferents elements que feien possible la felicitat dels seus amics, que era allò en què es convertien els seus pacients.

La majoria dels escalencs de més de divuit anys en conserven algun record, perquè ell va ser “el metge” del poble, probablement l’últim professional a l’estil clàssic, algú capaç d’anar a veure un pacient amb angines tres o quatre vegades fins que estigués bé. Un mètode avui molt difícil per la forma actual d’exercir la medicina.

Afortunadament vaig tenir al Dr. Irurita al meu costat en moltes ocasions, no només cuidant-me a mi, sinó també a la meva família. Però el vincle familiar ve de molt abans, de l’equip que havien fet amb el meu sogre, en “Cillero”. I és que si el Dr. Irurita era el “metge titular” de la vila, el seu company José López Cillero, n’era el “practicant titular”.

Els consells profitosos que vaig rebre del Dr. Paco Irurita no només van estar encaminats a millorar la meva salut, sinó que també em van assessorar en la meva etapa d’alcalde, “hi era sense ser-hi”, com ell mateix donava a entendre.

El Dr. Irurita va ser una gran persona, discreta, que sempre sabia estar al seu lloc, un conversador infatigable, amè i constructiu. Va tenir una vida plena, altruista, generosa en què es va donar al proïsme.

La seva mort significa una gran pèrdua per l’Escala, perquè amb ell desapareixen l’experiència i una mirada atenta a les persones. Per tot això els escalencs li estarem permanentment agraïts. Gràcies Dr. Irurita, el metge de les persones.

* Article publicat a Diari de Girona i El Punt el 13 de setembre de 2007.