Fragmentari a vol d’ocell. (2) Una nova cita a les urnes

1. Acabarem l’any, si Déu vol, amb la perspectiva d’una nova cita electoral als primers mesos del 2008. El mes de març tornarem a ser convocats a les urnes, en aquest cas, a les eleccions generals. Amb aquesta crida electoral tancarem un cicle en què s'han sumat en un curt període de temps les votacions autonòmiques, municipals, i generals. Els ciutadans hauran de patir, o podran gaudir, una nova campanya -de fet ja hi estem immersos-, escoltant noves propostes –o no tan noves- dels partits polítics amb la noble i sincera voluntat de millorar el país i les condicions de vida de tots plegats. Avorrit per alguns, apassionant per d'altres.

2. Ara fa quatre anys, vàrem ser tres els escalencs que ens vàrem presentar a les eleccions generals amb possibilitat de reeixir i sortir escollits. De Juan, Bruguera i Guinart. En Jordi de Juan, del Partit Popular, per raons alienes a ell mateix, no va resultar essent un dels membres electes. En Rafel Bruguera i jo mateix hem tingut el goig i l’honor de representar des de l’Escala a tots els gironins a les Corts a Madrid. Un fet ben singular i històric, que qui sap si es tornarà a repetir. Pel que fa a en Rafel, li desitjo tota la sort del món perquè superi el “grop” que representa la Llei de la Paritat, home-dona, i que torni a ser un dels candidats al Senat. Pel que respecta a mi la situació és complicada. El meu partit vol ser conseqüent amb aquesta Llei, que vàrem votar amb entusiasme, i vol situar una dona en el número dos de les llistes al Congrés. També puc optar a ser candidat al Senat. Però tot i això les possibilitats de resultar escollit són mínimes, donada la gran diferència de vots que hi va haver el 2004 entre l’Entesa i CiU. Amb tot mantindrem la fe i farem el màxim esforç.

3. S’han acabat de retirar totes les jardineres de l’avinguda Ave Maria de l'Escala. Em sembla un encert. Crec que l’error va ser retirar-ne només unes quantes, en funció de l'opinió de cada veí. Aquella imatge donava una visió desordenada, pobre, mancada d'un sentit unitari. No obstant, anant mes enllà del simple fet, aquesta acció ha representat una mostra del funcionament de la política municipal. S’ha de cercar l’equilibri entre l’interès general i l’atenció a cada veí, a cada escalenc. Si el criteri fos actuar a la via pública seguint la voluntat de cada veí, el resultat seria caòtic, per exemple, panots de diferents formes i colors, diverses alçades d’edificis, voreres amples i estretes segons el consumidor… Governar implica prendre decisions pensant en l’interès general i assumir el risc que les voluntats individuals puguin representar. Sembla, doncs, que en aquest cas el govern també ha portat a terme una rectificació. Lògicament segueixo pensant que en aquesta avinguda hi quedaven millor les jardineres, pels colors verd i vegetal que hi aportaven, i que amb el temps haurien format part del paisatge de l'Ave Maria.

4. Ara que es parla tant del canvi climàtic i d’una gestió intel·ligent de l’aigua (la tant anomenada cultura de l'aigua), seria bo que l’Ajuntament tornés a la càrrega per a aconseguir que l’Agència Catalana de l’Aigua invertís en la construcció d’una instal·lació de tractament Terciari a la depuradora. Aquest equipament permetria la reutilització de l’aigua tractada per a usos secundaris, aquells que no estiguin en contacte amb les persones (neteja, recàrrega d’aqüífers, agricultura, doble subministrament per a les noves urbanitzacions…). Al final del govern de CiU s’havia aconseguit el compromís de l'ACA per a fer aquesta inversió a la vila, però amb el temps sembla que s’ha anat oblidant.

5.L'1 de desembre ha representat una fita, una inflexió en l’actitud dels catalans enfront les accions de l’Estat Espanyol. El govern ha anat tibant la corda preocupant-se més per la resta de vagons del tren espanyol, que del nostre, sense fer tasques de manteniment i ni posant carbó a la caldera de la locomotora, a Catalunya, a la maquinària que durant molts anys ha estat el motor de l'Estat. El poble català ha cridat “prou” a la manifestació del dissabte 1 de desembre a Barcelona. Esperem que hagi cridat prou fort perquè se'ns escolti, abans que s'alimentin propostes d'actuació per altres vies més expeditives i contundents (objeccions fiscals, tancament de caixes…). La corporació aprovaria una moció amb els mateixos continguts que el missatge central d’aquella manifestació? Ho provarem.
6.L'enhorabona a Jesús Puig per la magnifica exposició de fotografies que ha presentat a la sala d'exposicions de l'Ajuntament de l'Escala, sobretot per aquelles d’ambient mariner. Més enllà de la qualitat tècnica, que n'hi ha, aquestes imatges representen una mostra costumista i entranyable de la nostra vessant més lligada a la mar. En la inauguració de l'exposició algú va demanar de fer una foto conjunta als tres alcaldes de l’Escala, l'actual i els dos anteriors. Una fotografia per a l'anècdota local. Una curiositat: en Rafel va ser alcalde als 27 anys, jo mateix als 39, i l’Estanis als 55. Es mantindrà la tendència?

Bé, ja que aquest és l'últim número de l'any, vull acomiadar aquest article felicitant a tots als lectors de L'Escalenc un Bon Nadal i una Feliç entrada a l'Any Nou. Bones Festes.

* Article publicat a la revista L'Escalenc el mes de desembre de 2007.