Fa deu anys tenia uns somnis entre els que hi figurava l’aeroport de Girona. En aquell moment era president del Patronat de Turisme de Girona i no només creia que aquestes instal·lacions tenien un gran potencial, que podien acollir vols xàrter per turistes amb destinació a Lloret, sinó que podien convertir-se en el segon aeroport de Barcelona, diversificant el volum de passatgers, un sistema de què disposen moltes metròpolis europees per descongestionar el trànsit.
Però en aquell moment les propostes podien gaudir de més o menys èxit depenent dels “opinadors” de torn. Fou una pretensió que va rebre tota mena de crítiques, tant positives com negatives. En aquell moment era impensable l’evolució que ha tingut, perquè una dècada enrere encara no havia eclosionat cap iniciativa privada que confiés i apostés per l’aeroport de casa nostra, encara estaven per néixer les companyies aèries de baix cost.
Gràcies a la confiança de Ryanair, a la seva valoració estratègica, avui l’aeroport de Vilobí està consolidat, té un gran trànsit d’avions amb tot el què comporta per la nostra demarcació, i per la Costa Brava. L’any passat l’aeroport va superar els 3,6 milions de passatgers, i aquesta companyia encara pensa en ampliar en dinou les seves destinacions europees.
A aquest èxit cal sumar-hi la propera obertura, el 29 de gener, del vol Girona-Madrid que portarà a terme la companyia SpanAir. Un projecte que no només ens unirà amb la capital de l’Estat Espanyol, sinó que encara augmentarà més el rendiment dels vols gironins connectant-los amb l’aeroport de Barajas. Així doncs, facilitarà a les persones del centre de la península que puguin aprofitar els vols de baix cost gironins, fent escala al nostre aeroport. Augmentant la rendibilitat de les instal·lacions, i possibilitant escapades a un entorns fantàstics com són els nostres, dels Pirineus a la Costa Brava.
Així doncs, si es produeixen les sinèrgies necessàries potser es podrà consolidar l’enèsim intent de connectar Girona i Madrid en un vol directe, un somni de molts ciutadans, de la Diputació, del Patronat... i meu també.
* Article publicat al setmanari Empordà el 23 de gener de 2007.
Però en aquell moment les propostes podien gaudir de més o menys èxit depenent dels “opinadors” de torn. Fou una pretensió que va rebre tota mena de crítiques, tant positives com negatives. En aquell moment era impensable l’evolució que ha tingut, perquè una dècada enrere encara no havia eclosionat cap iniciativa privada que confiés i apostés per l’aeroport de casa nostra, encara estaven per néixer les companyies aèries de baix cost.
Gràcies a la confiança de Ryanair, a la seva valoració estratègica, avui l’aeroport de Vilobí està consolidat, té un gran trànsit d’avions amb tot el què comporta per la nostra demarcació, i per la Costa Brava. L’any passat l’aeroport va superar els 3,6 milions de passatgers, i aquesta companyia encara pensa en ampliar en dinou les seves destinacions europees.
A aquest èxit cal sumar-hi la propera obertura, el 29 de gener, del vol Girona-Madrid que portarà a terme la companyia SpanAir. Un projecte que no només ens unirà amb la capital de l’Estat Espanyol, sinó que encara augmentarà més el rendiment dels vols gironins connectant-los amb l’aeroport de Barajas. Així doncs, facilitarà a les persones del centre de la península que puguin aprofitar els vols de baix cost gironins, fent escala al nostre aeroport. Augmentant la rendibilitat de les instal·lacions, i possibilitant escapades a un entorns fantàstics com són els nostres, dels Pirineus a la Costa Brava.
Així doncs, si es produeixen les sinèrgies necessàries potser es podrà consolidar l’enèsim intent de connectar Girona i Madrid en un vol directe, un somni de molts ciutadans, de la Diputació, del Patronat... i meu també.
* Article publicat al setmanari Empordà el 23 de gener de 2007.
