Surto de l’església que encara ressonen pel meu cap les paraules de l’homilia que ens ha fet l’escalenc de l’any, mossèn Martí. Obro la porta del cancell i deixo passar la Maria Lluïsa que ve tot darrera meu. He d’aprofitar aquesta coincidència per felicitar-li el nou any.
- Bon any Maria Lluïsa!
- Bon any alcalde!
- Que sigueu molt feliços tu i els teus!
- Igualment, igualment...
- Ja he llegit el teu últim article a L’Escalenc.
- Ah! Sí? I què t’ha semblat? –Em pregunta. I ràpidament, sense esperar resposta, afegeix– Ja saps que no faig res més que recollir allò que sento pel carrer, oi Josep Maria?
- Segurament, però tinc la impressió que sempre reculls les opinions més crítiques, les més negatives envers l’acció de govern... la qüestió és menystenir els que manen.
- No t’ho agafis així –diu ella–. Al capdavall tu ets l’alcalde, i el responsable de tot allò que passa al poble, sobretot del que és dolent.
- I les coses bones es queden a la butxaca? –pregunto jo amb segones–
- Ja saps que sempre crida l’atenció allò que és més negatiu!
- Mira, no hi estic gaire d’acord! Però ara, amb temps, deixa’m que et recordi que ha arribat la teva oportunitat. Allò que estaves esperant!
- De què em parles? –diu la Maria Lluïsa amb cara d’estranyada i amb una certa ganyota–.
- De les eleccions.
- Amb què em surts, ara? –respon amb més estupefacció que si li proposés saltar en paracaigudes fent tàndem amb mi!–.
- Sí, dona. Si tu tens tan clar què cal fer, ara és la teva oportunitat que tot allò que expliques no es quedi només en paraules, i ho puguis posar en pràctica. Presenta’t a els eleccions amb algun partit, o crea’n un d’independent! D’aquí a cinc mesos hi ha eleccions municipals, una cita en què tots aquells que s’hi presenten parteixen de la mateixa posició.
- Ui, ui...
- T’ho dic de veritat! Proposa les teves idees obertament, com ho fas a L’Escalenc i no et faci por que la gent et recolzi. Mira, potser fins i tot jo et votaré. Sigues valenta, surt de la bardissa, situa’t al mig del ball i balla!
- Para el carro! Jo no hi haig d’anar a buscar res a l’Ajuntament!!! –em diu tot envermellint-se–.
- Oh! I et penses que els que hi som hi hem anat a buscar alguna cosa? –li contesto vocalitzant cada síl·laba–.
- Alguna cosa... –fa, intentant sortir d’aquest embolic d’alguna manera–.
- Ja ho veig! Estàs enrocada amb el tòpic que els que estan a l’Ajuntament ho fan per interès propi!!! Llavors, quan tu escrius a L’Escalenc ho fas per interès propi? O per col·laborar en l’interès general?
- Guinart... deixa-ho estar!
- Oh! Diga’m perquè “negueu als altres allò que us atribuïu a vós”? No trobes que aquesta cita bíblica és molt escaient?
- Què vols que et digui? Que tens raó?
- De tant en tant no estaria malament...
- Però d’on baixa tot plegat?
- Doncs, que ja fa temps que a L’Escalenc hi surten masses articles i opinions, editorial inclosa, que estan esbiaixats pel mateix patró. Al meu judici aquests escrits no recullen idees imparcials, neutrals, en relació cap al govern municipal, sinó tot el contrari.
- Home! No serà tant! –exclama–.
- No t’ho creus? Doncs, siusplau, presenta’m aquell “bon grup d’escalencs que varen reclamar fins a l’extenuació fer un pàrquing a la plaça Catalunya”!!! Perquè jo no els conec!!! N’hi ha alguna prova del “bon grup”? Què és “l’extenuació”? Van sortir en algun mitjà? Ensenya-me’n algun article que en parli, perquè això jo no ho he vist!!!
- Ara m’agafes... que no ho sé!
- O potser no s’havia de fer la plaça Catalunya perquè en aquell moment hi havia eleccions a la vista? Tu també ets dels que pensen que ara ens corre pressa fer l’aparcament soterrat perquè al maig hi ha eleccions?
- La veritat és que he seguit el tema i sé que fa temps que ho teniu previst.
- Bé, gràcies! I per cert, una darrera cosa? D’on ho has tret que s’ha projectat una rambla a l’avinguda Ave Maria? Amb un sol sentit de circulació? I a tu et sembla que ja té voreres? Sí, és clar que en té: algunes de 80 centímetres i d’altres d’1’5metres... Diga’m quin mal hi ha en millorar un espai públic?
- Home, jo em pensava que era una altra cosa...
- Deixem-ho estar que són festes?
- Sí, em penso que serà millor.
I d’aquesta manera posem el punt i final a la conversa, perquè si quan ens trobem en persona no té arguments per defensar les idees que esgrimeix demagògicament en contra del govern des de la seva secció, val més que ho deixem estar. Bé, que ho deixi estar... Avui sí que he justificat la meva fama de “renyaire”, però deixeu-me que us confessi que aquesta faceta és ben puntual! Bé, en fi, feliç any nou.
* Article publicat a L'Escalenc del mes de gener.
- Bon any Maria Lluïsa!
- Bon any alcalde!
- Que sigueu molt feliços tu i els teus!
- Igualment, igualment...
- Ja he llegit el teu últim article a L’Escalenc.
- Ah! Sí? I què t’ha semblat? –Em pregunta. I ràpidament, sense esperar resposta, afegeix– Ja saps que no faig res més que recollir allò que sento pel carrer, oi Josep Maria?
- Segurament, però tinc la impressió que sempre reculls les opinions més crítiques, les més negatives envers l’acció de govern... la qüestió és menystenir els que manen.
- No t’ho agafis així –diu ella–. Al capdavall tu ets l’alcalde, i el responsable de tot allò que passa al poble, sobretot del que és dolent.
- I les coses bones es queden a la butxaca? –pregunto jo amb segones–
- Ja saps que sempre crida l’atenció allò que és més negatiu!
- Mira, no hi estic gaire d’acord! Però ara, amb temps, deixa’m que et recordi que ha arribat la teva oportunitat. Allò que estaves esperant!
- De què em parles? –diu la Maria Lluïsa amb cara d’estranyada i amb una certa ganyota–.
- De les eleccions.
- Amb què em surts, ara? –respon amb més estupefacció que si li proposés saltar en paracaigudes fent tàndem amb mi!–.
- Sí, dona. Si tu tens tan clar què cal fer, ara és la teva oportunitat que tot allò que expliques no es quedi només en paraules, i ho puguis posar en pràctica. Presenta’t a els eleccions amb algun partit, o crea’n un d’independent! D’aquí a cinc mesos hi ha eleccions municipals, una cita en què tots aquells que s’hi presenten parteixen de la mateixa posició.
- Ui, ui...
- T’ho dic de veritat! Proposa les teves idees obertament, com ho fas a L’Escalenc i no et faci por que la gent et recolzi. Mira, potser fins i tot jo et votaré. Sigues valenta, surt de la bardissa, situa’t al mig del ball i balla!
- Para el carro! Jo no hi haig d’anar a buscar res a l’Ajuntament!!! –em diu tot envermellint-se–.
- Oh! I et penses que els que hi som hi hem anat a buscar alguna cosa? –li contesto vocalitzant cada síl·laba–.
- Alguna cosa... –fa, intentant sortir d’aquest embolic d’alguna manera–.
- Ja ho veig! Estàs enrocada amb el tòpic que els que estan a l’Ajuntament ho fan per interès propi!!! Llavors, quan tu escrius a L’Escalenc ho fas per interès propi? O per col·laborar en l’interès general?
- Guinart... deixa-ho estar!
- Oh! Diga’m perquè “negueu als altres allò que us atribuïu a vós”? No trobes que aquesta cita bíblica és molt escaient?
- Què vols que et digui? Que tens raó?
- De tant en tant no estaria malament...
- Però d’on baixa tot plegat?
- Doncs, que ja fa temps que a L’Escalenc hi surten masses articles i opinions, editorial inclosa, que estan esbiaixats pel mateix patró. Al meu judici aquests escrits no recullen idees imparcials, neutrals, en relació cap al govern municipal, sinó tot el contrari.
- Home! No serà tant! –exclama–.
- No t’ho creus? Doncs, siusplau, presenta’m aquell “bon grup d’escalencs que varen reclamar fins a l’extenuació fer un pàrquing a la plaça Catalunya”!!! Perquè jo no els conec!!! N’hi ha alguna prova del “bon grup”? Què és “l’extenuació”? Van sortir en algun mitjà? Ensenya-me’n algun article que en parli, perquè això jo no ho he vist!!!
- Ara m’agafes... que no ho sé!
- O potser no s’havia de fer la plaça Catalunya perquè en aquell moment hi havia eleccions a la vista? Tu també ets dels que pensen que ara ens corre pressa fer l’aparcament soterrat perquè al maig hi ha eleccions?
- La veritat és que he seguit el tema i sé que fa temps que ho teniu previst.
- Bé, gràcies! I per cert, una darrera cosa? D’on ho has tret que s’ha projectat una rambla a l’avinguda Ave Maria? Amb un sol sentit de circulació? I a tu et sembla que ja té voreres? Sí, és clar que en té: algunes de 80 centímetres i d’altres d’1’5metres... Diga’m quin mal hi ha en millorar un espai públic?
- Home, jo em pensava que era una altra cosa...
- Deixem-ho estar que són festes?
- Sí, em penso que serà millor.
I d’aquesta manera posem el punt i final a la conversa, perquè si quan ens trobem en persona no té arguments per defensar les idees que esgrimeix demagògicament en contra del govern des de la seva secció, val més que ho deixem estar. Bé, que ho deixi estar... Avui sí que he justificat la meva fama de “renyaire”, però deixeu-me que us confessi que aquesta faceta és ben puntual! Bé, en fi, feliç any nou.
* Article publicat a L'Escalenc del mes de gener.
